La ment és poderosa. Ens pot fer saltar del
llit alegrement tots els dilluns al matí en pensar: "tinc una missió i
vull complir-la!", o ens pot fer pràcticament impossible el fet de
llevar-nos del llit. La quantitat i la qualitat del descans, l'alimentació,
l'estil de vida... influieixen, però el més determinant és l'actitud mental que
porta a la motivació o la desmotivació.
L'empresari i l'empresària han de tenir
energia, molta energia. Sense energia, qualsevol projecte es converteix en una
muntanya impossible d'escalar. Però... d'on podem treure tota aquesta energia?
De la nostra ment: allà és on trobarem o no la
nostra motivació. Si pregunteu a qualsevol persona (empresària o no) quina és
la seva motivació per llevar-se cada matí i anar a treballar, quasi segur que
el 90% de la gent respon "el diner, el sou".
És absolutament legítim que la motivació sigui
el diner. De fet, és fonamental que l'esforç, la bona feina i la consecució
dels objectius siguin recompensants econòmicament. Però pot ser una arma de
doble tall, perquè pot ser quelcom molt perillós per a nosaltres mateixos.
I és que, quan la motivació resulta només
quantificable de forma exacta i matemàtica a través d'un volum determinat de
diner, ens tornem esclaus de les xifres i els resultats, i la nostra motivació
puja i baixa en funció de quelcom tan fred (i inexacte i inesperat) com els
ingressos del nostre negoci. Podem enfrontar-nos a impagaments, a
endarreriments, circumstàncies alienes a nosaltres i això pot posar en perill
la nostra motivació...
Perquè... de què serveix el meu esforç si no
obtinc el lucre que desitjo? Què obtinc?
El que us proposaré a continuació és un punt
de vista molt personal. Una forma de trobar la motivació necessària molt més efectiva
que el diner en ell mateix, i és la següent:
La meva motivació és saber que la treballo per
obtenir i oferir un producte o servei de la màxima qualitat possible, un
producte o servei del que estic realment orgullós i que és tan bo que els meus
clients desitgen intensament comprar-lo i pagar-me per ell i, a més, ho fan
contents i parlen positivament de mi i el meu negoci perquè també comparteixen
el meu somni.
La meva motivació és saber que ofereixo
quelcom realmente bo, que beneficia a les persones que ho adquireixen i que
aquells que ho compren senten agraïment vers a la meva empresa.
Vosaltres direu: "D'acord, però... i el
diner?" Doncs el diner és una conseqüència inevitable de complir bé
amb la meva missió, la meva empresa i la meva clientela.
D'aquesta forma, veient el diner com una
"consequència inevitable" i no com un objectiu en ell mateix, i
posant la missió de l'empresa en primer terme a les meves prioritats, no només
trobo major i millor motivació, sinó que també millora la situació econòmica de
l'empresa, milloro el producte, el servei i l'acceptació de la meva clientela.
He afirmat que l'anterior és, simplement, un
punt de vista molt personal. Però us vull convidar a experimentar el que
succeeix quan vosaltres ho porteu a la pràctica a les vostres empreses.
Us proposa de mantenir aquest enfocament
durant unes poques setmanes i que verifiqueu els resultats. Veureu que la
vostra motivació es multiplica, però també veureu que les vendes creixen i que
l'increment econòmic dels vostres guanys és una conseqüència inevitable. Sí:
inevitable!
Verifiqueu-ho i deixareu de treballar per
diners, si és que algun cop ho heu fet. Des del moment en que ho hàgiu
verificat aquesta opinió meva també serà la vostra experiència personal i el
"vostre punt de vista molt personal".
Proveu-ho i ja m'explicareu...

Hola Daniel,
ResponderEliminarQue sàpigues que gaudeixo dels teus posts i de moltes de les idees que planteges.
En aquest escrit que has fet, entenc que comparteixis la teva il·lusió d'oferir quelcom amb valor i està clar que qualsevol cosa que "realment" funcioni, està destinada a l'èxit, tant de l'individu que la practica com de la demanda dels seus clients.
No obstant això, crec que "arribar" a oferir alguna cosa amb "real valor" és molt difícil actualment, a no ser que tinguis la teva pròpia empresa i certs recursos (sinó econòmics, llavors aptituds molt desenvolupades). En aquest escenari doncs, ens trobem amb què moltes persones simplement NO poden oferir alguna cosa amb valor.
Entenc doncs que el teu post està dirigit a aquelles persones autonomes o que tenen marge per canviar la seva empresa. Si es aixi, és totalment legitim. Però no puc evitar pensar, en quantes persones no estan en aquesta situació, sinó encaixonades dins d'un paradigma que no saben i no poden canviar, on la seva motivació ha de ser reformulada davant de les possibilitats que té al davant. Jo mateix en sóc un cas: veig tant lluny poder trobar-me en aquesta situació que anomenes de motivació personal que em costa no perdre el rumb...
De fet, crec que moltes persones, gustoses, canviaren part del seu sou per a un treball amb més cos i sentit... Així, ens trobem amb un peix que es mossega la cua: sense la possibilitat de creixement professional, es dificulta el personal i disminueix "l'energia" i a així, de nou, es dificulta el creixement personal.
Dit d'altra manera, tant de bo tingués el que haig de tenir per dur a terme una activitat amb "real valor" que em fes saltar del llit cada matí, però ni arribo a tenir un concepte molt més concret i assumible que l'actual esborrany difós que tinc al cap ni les energies per encaminar-m'hi.
Sí! Aquest post és per empresariat.
EliminarPer persones que treballen a compte d'altri hagués fet l'article des d'una perspectiva totalment diferent.
Però aquest blog el faig per influir, des dels valors, a l'empresa. Tinc un altre bloc, molt més genèric a http://quaderndelsherpa.blogspot.com.es/
Gràcies per compartir-ho!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarDaniel estàs complint una meravellosa tasca compartint, en sectors molt variats, coneixements molt importants, bons i vitals. Al centre on treballo estic aplicant el que fins ara he pogut recollir dels teus tallers i publicacións i tot flueix positivament, el que m'ha funcionat molt bé és el no fer resistència en allò que em disgusta i fer-ho el millor que puc i sense qüestionar i llavors es relaxa la ment i sorgeixen idees, solucions i tot va canviant a millor. Una abraçad i fins sempre.( El camí, no acaba, mai)
ResponderEliminarGràcies per compartir-ho!!!
Eliminar