La ment és poderosa. Ens pot fer saltar del
llit alegrement tots els dilluns al matí en pensar: "tinc una missió i
vull complir-la!", o ens pot fer pràcticament impossible el fet de
llevar-nos del llit. La quantitat i la qualitat del descans, l'alimentació,
l'estil de vida... influieixen, però el més determinant és l'actitud mental que
porta a la motivació o la desmotivació.
L'empresari i l'empresària han de tenir
energia, molta energia. Sense energia, qualsevol projecte es converteix en una
muntanya impossible d'escalar. Però... d'on podem treure tota aquesta energia?
De la nostra ment: allà és on trobarem o no la
nostra motivació. Si pregunteu a qualsevol persona (empresària o no) quina és
la seva motivació per llevar-se cada matí i anar a treballar, quasi segur que
el 90% de la gent respon "el diner, el sou".
És absolutament legítim que la motivació sigui
el diner. De fet, és fonamental que l'esforç, la bona feina i la consecució
dels objectius siguin recompensants econòmicament. Però pot ser una arma de
doble tall, perquè pot ser quelcom molt perillós per a nosaltres mateixos.
I és que, quan la motivació resulta només
quantificable de forma exacta i matemàtica a través d'un volum determinat de
diner, ens tornem esclaus de les xifres i els resultats, i la nostra motivació
puja i baixa en funció de quelcom tan fred (i inexacte i inesperat) com els
ingressos del nostre negoci. Podem enfrontar-nos a impagaments, a
endarreriments, circumstàncies alienes a nosaltres i això pot posar en perill
la nostra motivació...
Perquè... de què serveix el meu esforç si no
obtinc el lucre que desitjo? Què obtinc?
El que us proposaré a continuació és un punt
de vista molt personal. Una forma de trobar la motivació necessària molt més efectiva
que el diner en ell mateix, i és la següent:
La meva motivació és saber que la treballo per
obtenir i oferir un producte o servei de la màxima qualitat possible, un
producte o servei del que estic realment orgullós i que és tan bo que els meus
clients desitgen intensament comprar-lo i pagar-me per ell i, a més, ho fan
contents i parlen positivament de mi i el meu negoci perquè també comparteixen
el meu somni.
La meva motivació és saber que ofereixo
quelcom realmente bo, que beneficia a les persones que ho adquireixen i que
aquells que ho compren senten agraïment vers a la meva empresa.
Vosaltres direu: "D'acord, però... i el
diner?" Doncs el diner és una conseqüència inevitable de complir bé
amb la meva missió, la meva empresa i la meva clientela.
D'aquesta forma, veient el diner com una
"consequència inevitable" i no com un objectiu en ell mateix, i
posant la missió de l'empresa en primer terme a les meves prioritats, no només
trobo major i millor motivació, sinó que també millora la situació econòmica de
l'empresa, milloro el producte, el servei i l'acceptació de la meva clientela.
He afirmat que l'anterior és, simplement, un
punt de vista molt personal. Però us vull convidar a experimentar el que
succeeix quan vosaltres ho porteu a la pràctica a les vostres empreses.
Us proposa de mantenir aquest enfocament
durant unes poques setmanes i que verifiqueu els resultats. Veureu que la
vostra motivació es multiplica, però també veureu que les vendes creixen i que
l'increment econòmic dels vostres guanys és una conseqüència inevitable. Sí:
inevitable!
Verifiqueu-ho i deixareu de treballar per
diners, si és que algun cop ho heu fet. Des del moment en que ho hàgiu
verificat aquesta opinió meva també serà la vostra experiència personal i el
"vostre punt de vista molt personal".
Proveu-ho i ja m'explicareu...
