Una de les conseqüències de les dificultats econòmiques que està atravessant el nostre país, ha estat l'estigmatització de les empresàries i empresaris. És senzill entendre la raó, ja que els mitjans de comunicació han utilitzat l'expressió "empresaris/es", de forma força sistemàtica per referir-se molt especialment a persones o entitats com Emilio Botín, Amancio Ortega, Telefònica, BarcelonaWorld... i parlat sovint de les seves reunions amb els Ministres, els Consellers, el President, el Rei, el Papa... A més, també es parla de la CEOE com els "representants dels empresaris", cosa que ha fet que el veritable teixit empresarial del país* (les petites i mitjanes empreses són la gran majoria i constitueixen el 99 % del teixit empresarial del país) quedi impregnat d'una imatge corrupta i sospitosa que no és certa en el cas de les PIMES.
Aquesta mala utilització del llenguatge ha generalitzat un concepte negatiu sobre els empresaris i empresàries. Tenir i/o dirigir una empresa s'ha convertit, sovint, en quelcom a justificar o del que avergonyir-se.
Però n'hi ha prou amb unes poques dades per entendre que la realitat de l'empresariat d'aquest país és ben diferent. Per exemple, només cal mencionar que les PYMES van generar el 65% dels llocs de treball a l'estat espanyol durant l'any 2013*... i això que tenien negat l'accés al crèdit!!
I cal entendre que moltes PIMES, a diferència de les grans corporacions, estan a favor del bé comú i, per exemple, no poden estar a favor de sous miserables per les seves plantilles perquè, a diferència de les grans empreses, el seu futur està íntimament vinculat al benestar econòmic del seu territori i dels seus veïns i veïnes.
I el que és cert, és que per a les PIMES, és a dir, per a la immensa majoria de l'empresariat del país, les coses no són tan fàcils com per aquest petit grup "d'escollits" de l'IBEX35 o de la CEOE o de les corporacions bancàries i multinacionals que operen a l'estat espanyol i que poden arribar a modificar la legislació pel seu benefici, si els cal. Les grans empreses juguen a una lliga diferent, una lliga on poden, per exemple, fabricar la seva producció a un país determinat, dur la contaminació a un altre país diferent i tenir la seu corporativa en un paradís fiscal. Les grans empreses juguen a una lliga diferent en la que, ni juguem, ni volem jugar. Les PIMES estem molt més a favor del bé comú.
Per tant, de què ens hem d'avergonyir? Per què justificar-nos? Per què buscar excuses si el nostre joc busca ser net i centrat en el benefici del nostre territori més proper i de les persones que hi viuen? Per què justificar-nos si també voldríem que el bé comú manés en l'economia?
Com empresaris i empresàries hem de ser conscients que el paper que complim a la societat és fonamental i ho és per diversos motius:
1.- Creem utilitat. Des dels productes i serveis més senzills fins als més complexes, tota activitat respon a una necessitat humana. Cada cop que una persona necessita una cadira, una casa, menjar, un clau o un martell, un advocat/da, un/a informàtic/a, una rentadora, un massatge, un llibre, un préstec, un llibre, un hotel, enviar un paquet.... i un llarguíssim etcètera, pot fer-ho perquè algú, una persona anònima en la majoria dels casos, va tenir la visió i el coratge per fer-lo realitat per tal d'oferir coses útils i necessàries als seu territori. A més, ho fem sense jugar a jocs bruts de finançaments opacs, paradisos fiscals, ni els altres instruments que algunes grans empreses sí tenen a la seva disposició. Ser útils i de forma ètica, no és per sentir orgull?
2.- Creem riquesa i benestar. Les estructures empresarials creen riquesa i la distribueixen generant llocs de treball i, per tant, som responsables directes del benestar i les condicions de vida de les persones. No és per sentir-nos orgulloses i orgullosos? Gràcies a nosaltres, un grup important de persones tenen feina, formació, experiència... i ingressos per per dur a terme el seu projecte de vida.
I, reiterem, encara que les grans corporacions, per exemple, defensin la necessitat de sous baixos, nosaltres sabem que els nostres veïns i veïnes necessiten de sous dignes per tal de viure amb dignitat i per tal que puguin adquirir els serveis que els oferim. És a dir, també en aquest punt juguem en una lliga diferent que moltes grans empreses, perquè la viabilitat de les multinacionals no està unida al benestar de cap territori concret, però el nostre cas és ben diferent: volem el bé dels nostres veïns i veïnes perquè el seu i el nostre bé estan vinculats. Per això estem a favor del bé comú. I en aquest context, nosaltres aportem molta riquesa i benestar. Això és per sentir-se orgullós!
3.- Creem benefici social i progrés. Les PIMES, tal com diem, són molt diferents a les grans empreses, a la gran banca i a les grans multinacionals. No volem, ni ens podem permetre generar dolor social amb el nostre funcionament, ja que el nostre negoci seria inviable si no tingués el suport dels nostres veïns, veïnes i clients. A més, tenim altres característiques que ens fan oferir estructures més humanes que les grans corporacions, la proximitat a la gent i al territori són dues de les més destacables. No és com per sentir-se intensament orgullosos i orgulloses?
Sí, nosaltres pensem que és per sentir un profund orgull de ser empresaris i empresàries. I pensem que, en massa ocasions, se'ns tracta injustament ja que són molts els tòpics amb els que se'ns associa, bé per ignorància o bé perquè se'ns vincula a les elits (de les que ja hem parlat abans) o bé, simplement, perquè parlar és fàcil i gratis.
Però, a més, també som conscients que estem fets d'una pasta especial i que, tot sovint, hem d'enfrontar-nos a situacions difícils i ho fem amb fortalesa i coratge. Així que no tindrem cap problema en seguir llevant-nos cada matí tot pensant en tirar endavant la nostra missió, el nostre servei, oferint la nostra utilitat i el benestar que aportem al món. I ho farem amb alegria, amb entusiasme i amb orgull. Perquè estem orgullosos de ser empresaris. Perquè tenim orgull de ser empresàries.
Gràcies per ser-ho! Sou i som imprescindibles!
